Programa 29 Escoleta

ROSA CAÑADELL

L’educació pública, amb professorat divers i amb famílies diverses, ha tingut sempre l’avantatge de ser plural. I aquesta pluraritat és la que pot assegurar el no adoctrinament de l’alumnat. El professorat de l’educació pública –al menys fins ara– no és escollit en funció de la seva ideologia, sinó dels seus coneixements de docència i de la matèria com l’imparteixen.

Però tot això s’està revertint i pervertint en el moment que altres instàncies, molt allunyades del món educatiu, com els bancs i les empreses, amb una ideologia i uns interessos molts clars i molt concrets, totalment allunyats dels del món educatiu, estan entrant a les aules.

Intentar imposar una ideologia a partir de l’escola és quelcom molt antic. Només cal veure els esforços de l’Església per no perdre la seva influència en els centres educatius, o l’agressivitat del franquisme per canviar de soca-rel l’educació republicana. Ara sembla ser que és el capital i el món financer el que té un gran interès per conformar la ideologia de les futures generacions i, de pas, intentar rentar-se la cara davant una població que està patint les conseqüències de la crisi i que cada cop és més crítica amb aquestes organitzacions i amb els estralls que la seva gestió ha provocat.

Que el món financer intenti vetllar pels seus interessos és ben normal. El que no ho és tant és que la comunitat educativa, començant pel Departament d’Ensenyament, les direccions dels centres, el professorat, les famílies i la societat en general, acceptin de bon grat aquesta incursió en un àmbit que està als antípodes dels interessos i dels valor de l’educació.

Com pot ser que una empresa com la Telefónica imparteixi cursos al professorat sobre com “aprendre a innovar a través d’una potent metodologia que enriquirà el dia a dia a l’aula i, sobretot, donarà als alumnes la oportunitat de canviar el món?” Telefónica ensenyant al professorat com ensenyar a canviar el món a l’alumnat? Algú creu que això té cap sentit?

Però si anem buscant trobarem un munt d’exemples de com tant bancs com empreses estan entrant, d’una manera o altra, a les aules de les nostres escoles.

Davant de tot això, calen moltes preguntes i, sobretot, moltes protestes. Ens hem de preguntar: són els bancs i les empreses, els mateixos que han desnonat a milers de famílies, que han estafat amb les preferents, que han hagut de ser rescatats amb diner públic –per la seva mala gestió–, que tenen els seus treballadors/es amb contractes precaris i sous de misèria, són aquests els més indicats per preparar material didàctic i donar lliçons al professorat?

Té sentit que es prestin edificis públics, pagats entre totes, com són les escoles i els instituts, perquè bancs i empreses es rentin la cara i, a més, facin propaganda dels seus productes (plans privats de jubilació, assegurances, hipoteques, etc.) i adoctrinin el nostre alumnat? Algú pensa que als 15 anys el que més interessa a l’alumnat són els plans de jubilació? Algú pensa que és això el que hem d’ensenyar?

D’altra banda, és que no tenim professorat suficientment preparat per impartir continguts d’economia? És que ara la innovació educativa és la que dicten les empreses? Hem perdut el seny?

Tot plegat és molt seriós i està pervertint el sentit mateix de l’educació. L’educació ha d’estar al servei de tota la societat i no al servei d’uns quants privilegiats. L’escola ha de transmetre coneixements i capacitat crítica, valor humans i solidaris, que ajudin a créixer a tot l’alumnat i ajudin també a millorar la societat. I és evident que els interessos i els valors de les empreses i les organitzacions financeres no són precisament aquests. La quantitat de corrupció i abusos de bancs, empreses i politics, no és el millor exemple per a les futures generacions.

Les escoles, els instituts i la universitat són espais privilegiats, on se socialitzen, aprenen, comparteixen i viuen tots els nostres infants i joves. És un espai on, a més d’aprendre una professió, s’aprèn a pensar, a conèixer i a interpretar el món. És l’espai on passen més hores els nois i noies, on reben més informacions i on aprenen a conviure. Els centres educatius són espaïs que s’han de cuidar i mimar, i allò que es fa en ells, ha d’estar al servei de la societat. No es pot deixar que tothom pugui envair aquests espais

En definitiva, cal que entre tots i totes anem denunciant i barrant el pas a aquestes pràctiques que només fan que posar els nostres centres educatius al servei dels interessos financers i deixar que s’adoctrini el nostre alumnat. Cal que el professorat, les direccions dels centres, les famílies i les organitzacions socials vetllem perquè els mateixos que ens han robat els diners no ens robin ara l’educació dels nostres infants i joves.

 

 

 

Versión para imprimir Versión para imprimir | Mapa del sitio Recomendar esta página Recomendar esta página
Aquesta plana ha estat dissenyada pel Coderi.