EL LLIBRE DE TEXT, ÉS PRECÍS?

RESUM DEL DEBAT

Els MRP’s sempre han tingut un distanciament, una no-dependència sobre els llibres de text, fins i tot una oposició ferma. Amb la irrupció de les TIC’s pareixia que el paper dels manuals anava a tornar-se més discret i irrellevant, però la realitat no ha estat eixa. De fet el seu paper, en general, és actualment més patent i l’ús que en fan els mestres dels libres dirigeix la seua actuació docent i sovint els fa  esclaus seus, al voltant del qual gira tot l’acte educatiu.

La primera queixa contra els manuals aniria sobre l’adequació del currículum que desenvolupen els llibres de text. És adequat que en un 4t de primària (9/10 anys) un text incorpore ja conceptes com la piràmide de població, distribució i evolució de la població a Espanya, les plaques tectòniques, tipus de comerç, castrums celtes, fases de la conquesta romana, ossets de l’oïda (enclusa, estrep, martell); grups d’invertebrats (esponges, celenterats, equinoderms, anèl·lids, mol·luscs, artròpodes); grups de mol·luscs (gastròpodes, cefalòpodes, bivalves); grups d’artròpodes (crustacis, aràcnids, miriàpodes, insectes)... Està la ment de l’infant adequada per a processar eixos conceptes tan abstractes i elevats? Per a que eixa pressa per incorporar-los? No seria més pertinent uns anys després que la ment estarà més desenvolupada i podrà transformar-ho en un aprenentatge més significatiu?

Caldria un currículum bàsic mínim, ben estructurat i suficient per a permetre edificar  l’arbre del coneixement personal de cada alumne.

La LOGSE introduí l’elaboració del currículum que s’havia d’adaptar al medi de l’escola i modelar per a fer-lo més pròxim, però no va funcionar perquè no van preparar correctament el professorat per al nou sistema. Després les editorials ho transformarien en llibres que mataren finalment el sistema.

Aprendre a restar portant costa moltes sessions en segon nivell de primària. En canvi un alumne immigrant que tenia uns anys més que els seus companys va aprendre a restar portant-ne molt ràpid i sense a penes esforç. Si s’inclouen conceptes molt abstractes i la ment no està preparada, els alumnes podran repetir-ho, dir-ho de memòria, però no assimilar-ho i construir coneixements significatius.

N’importe quoi, tu aprens hui, si més no el que aprendràs demà”. L’important no és allò que en els cursos bàsics s’aprén, sinó el que allò li permetrà aprendre en el futur.

El bon mestre no permet ser un esclau del llibre i donar-ho tot; ell selecciona allò necessari i adequat, i es deixa el que és superflu o excessivament difícil i allunyat del nivell dels alumnes. El que passa amb els manuals és que si el mestre/a no gasta el llibre els pares/mares es queixen: “per a que volen el llibre si no el gasten?”

El llibre de text és un instrument que utilitzen els poders fàtics per modelar l’individu. En general els llibres són molt tancats, amb poc d’espai o gens per a la creativitat, ni per a les respostes obertes. Està pensat per afonar el procés escolar i impedeix el treball en equip i cooperatiu, o almenys ho dificulta.

El professorat hauria de saber que el llibre de text és una traducció del currículum que ha elaborat  un grup de professors, i que un altre equip fa uns llibres distints; però tindre molt clar que el llibre de text no és el currículum, sinó tan sols una aproximació concreta. La programació és més necessària que el llibre de text, ella és la que permet adequar-se a l’alumnat concret i al medi real.

Un element perniciós que està també distorsionant l’educació escolar a primària és la concepció del temps en fraccions de 45 minuts. Els manuals escolars s’han elaborat pensant en classes de una hora i ara resulta que no hi ha temps per explicar i fer els exercicis, amb la qual cosa els xiquets comencen a fer els exercicis i tot seguit s’acaba la classe, han de plegar i fer-los a casa; resultant una càrrega de deures insuportable, que està generant rebuig i odi cap a l’escola entre els alumnes i també en els pares.

L’educació té unes finalitats bàsiques que són les importants, allò al que s’aspira en el fons.

N’hi ha distints estadis de decisió del currículum educatiu, en el superior els poders fàctics imposen els nivells, són molt elevats per seleccionar entre els alumnes.

En un segon nivell les editorials, que estan per a guanyar diners, fan materials que complaguen als membres de l’estadi superior de decisió. Però si puges el nivell per a satisfer que passa?, que uns pocs alumnes poden aprendre-ho, però molts no.

Al tercer nivell, com l’escola és propedèutica i preparatòria de les etapes educatives superiors, està muntada per a fer una piràmide: que uns vagen a la universitat i altres que es queden pels distints escalons intermedis.

Hi ha pressions diverses sobre el mestre. Els pares quan xarren entre ells: el meu fill ja sap llegir. I l’altre que encara no sap es preocupa i pressiona.

El llibre de text ha de ser un recurs més. Els llibres de text que fan les editorials no poden estar adaptats a la realitat de cada col·legi, i sovint tracten realitats molt allunyades del seu món. Si seguim el llibre a cegues evidentment ens oblidarem d’allò que existeix al seu voltant. Però el mestre/a deuria plantejar-se que els alumnes entenguen el sistema d’allà on viu. Això hauria de ser la formació educativa bàsica. El feudalisme si, però com afectà al seu país. El clima, la vegetació, els sectors econòmics, si, però sobretot el que hi ha allí, per a permetre després entendre bé el  feudalisme a Alemanya, el bosc tropical, l’economia europea, etc..., d’altres parts més allunyades.

El llibre de text descontextualitzat del seu món i a nivells inapropiats és una rèmora educativa que no deixa assumir bé el procés formatiu.

Generalment es té massa pressa en iniciar el procés lectoescriptor, quan la ment no sol estar preparada per a fer-ho. A més a més, com que el procés maduratiu no és uniforme, quan s’obliga a que tots n’aprenguen al mateix temps, està produint-se una barbaritat, que provoca que hi haja xiquets amargats perquè no s’hi veuen capaços. És important que el mestre estiga sempre animant-los, convencent-los: “tu si que pots!”.

Quan falla a l’inici el correcte aprenentatge de la lectura comprensiva  eixe mal s’arrossega durant tota l’escolaritat.

Carcaixent, 22 de març 2019

 

 

Contacte

Col·lectiu d'Ensenyants de la Ribera
Candido Hernández 70
46740 Carcaixent

Correu electrònic: info@coderi.org

Versión para imprimir Versión para imprimir | Mapa del sitio Recomendar esta página Recomendar esta página
Aquesta plana ha estat dissenyada pel Coderi.