Poden les màquines ser intel·ligents?

 

La resposta sembla simple sobretot quan per tot arreu ens bombardegen amb la manida IA (Intel·ligència Artificial), però és realment Intel·ligent aquesta intel·ligència. Més encara poden impunement ser les màquines intel·ligents substituint la intel·ligència humana? Els podem deixar eixe poder o no ens queda més remei que acceptar aquesta situació?

La rebel·lió de HAL 9000

Tots coneguem al menys d’oïda una pel·lícula mítica de 1968 “2001 una odissea espacial”. Molts dels que l’hem vist, ens hem quedat sovint com una mica desorientats davant la quantitat de missatges que transmet. I és que, segons alguns crítics 2001 no és una pel·lícula sinó diverses entrellaçades les unes amb les altres. L’autor, S. Kubrick, obre amb les diferents trames, preguntes que queden per a que l’espectador puga especular com respondre ... o no.

Una de les històries posa la mateixa pregunta que ens ocupa sobre la intel·ligència de les màquines.

         Els protagonistes de la història són i dos astronautes y un ordinador. HAL 9000 és un ordinador perfecte i no pot cometre errors. Va ser creat com un cervell artificial i de fet es va plantejar de manera similar a un nen, només d'una manera molt més ràpida i precisa, perquè els seus circuits no poden confondre's amb un càlcul. Aquesta precisió s'ha posat a càrrec de les funcions vitals de la nau espacial. L'ordinador ha estat programat per parlar i expressar-se com si fos humà, però la seua humanitat és una cosa que no pot ser verificada mentre no demostre allò que els creients anomenen lliure albir. 

HAL 9000 és només una màquina? Tanmateix, són éssers humans alguna cosa més que una màquina?

En humans, les neurosis produeixen sofriment, també pensaments i comportaments irracionals. La neurosi de HAL 9000 té el mateix efecte sobre la seva ment. Consumits per una lluita interna, comença a manifestar símptomes neuròtics. Així com els humans poden, per exemple, desenvolupar símptomes de malalties que no hi eren abans, HAL dona una falsa alarma dient que l'antena que es comunica als astronautes amb la terra ha estat arruïnada. L’avaria no existeix realment, però mostra el desig inconscient de HAL: prendre decisions al marge dels humans per defendre la seua pròpia existència.

Davant una sèrie de decisions de l’ordinador que arriben a la mort d’un dels astronautes, després d’adonar-se que l’ordinador els enganya per defendre’s, l’astronauta supervivent decideix desendollar l’ordinador el que significa la mort física d’Hal. Aquest, conscient que l’home vol eliminar-lo, pres de pànic intenta disculpar-se, justificar-se, negociar... Però res no hi fa, l’humà comença a desconnectar els circuits bàsics de l'HAL, mentre que l'ordinador suplica per que li perdonen la seva vida i, presa al terror més absolut, diu coses com "puc sentir-la, la meva ment està sortint". HAL que és assassinat. El sentim agonitzant enmig d'exclamacions d'angoixa.

Aquesta escena de la pel·lícula és una il·lustració metafòrica i premonitòria. Si fa 50 anys ens preguntàvem si una màquina podia tenir ànima, avui caldria preguntar-nos més aviat, on resideix l’ànima de les màquines. El verb poder, emprat en la nostra pregunta “Poden les màquines tenir intel·ligència?” No sol es refereix a la capacitat física si no a l’autorització. Si les màquines són intel·ligents són perquè nosaltres les hem autoritzat a que ho siguen.

LA TIRANIA DEL MÒBIL

"Imagina una habitació on hi ha un centenar de persones capficades sobre ordinadors que mostren gràfics. Una sala de control. Des d'aquesta sala es pot controlar els sentiments, pensaments i prioritats de 2.000.000.000 persones a tot el món. Això no és ciència-ficció... Jo solia estar en una d'aquestes sals. Soc Tristán Harris, ex dissenyador ètic de Google. Estic embarcat en una croada per advertir de com les xarxes socials i la tecnologia estan segrestant la nostra ment i el nostre temps. Proposa canvis perquè la nostra atenció no siga la moneda de pagament habitual a Internet.”

Harris ens adverteix de com la manipulació que es fa dels mitjans de comunicació social ens segresta la nostra capacitat de prendre decisions lliures i dirigeix tota la nostra vida. Si ens fixem, la publicitat a las majoria dels mitjans de comunicació ja no està centrada en els ordinadors sinó en els mòbils. Aquest artefacte aparegut en la nostra vida fa tant sols 40 anys, ocupa avui tots els espais de la nostra vida. Avui no tenir mòbil és una raresa. Però aquesta necessitat no respon sols a la comunicació amb altres, com ho fou al seu principi, sinó que el mòbil avui és una mena d’ordinador portàtil amb el qual  es pot fer una gran quantitat que van molt més enllà de la simple comunicació. Clar que el preu que estem pagant per eixa suposada comoditat no està del tot valorat. Segons Harris, el mòbil, i les xarxes de comunicació que el suporten ens fan córrer aquesta sèrie de perills:

Valorar si aquest preu assumible o no és el que ens pertoca i sobre el que es va centrar la major part de la discussió que vam tenir durant la tertúlia. Per alguns no hi havia més remei que pagar-lo si volem gaudir dels seus beneficis. Per altres si que poden lliurar-nos de la seua empresa. Encara que el primer pas és acceptar que estem sota la tirania del mòbil, la qual cosa no està sempre assumida. Alguns perquè estan segurs que controlen i  que són capaços de lliurar-se de la vigilància, d’altres pensen que aquesta vigilància no els perjudica de forma excessiva.

Clar que la no té encara una resposta definitiva. Les màquines poden ser intel·ligents, la prova la tenim justament en l’empresa que tenen sobre nosaltres, i ho seran a cada vegada fins al punt que enginys com Hal 9000 dirigiran la nostra societat tard o d’hora,  sense que el puguem desconnectar. Al cap i a la fi estem a una cadena infernal anomenada progrés que arrastra al ser humà de forma inexorable.

Tot i això la intel·ligència de les màquines és una intel·ligència prestada, no la controla la mateixa màquina com era el cas de Hal sinó unes ments mercantilistes segudes davant uns ordinadors en Silicon Valley o on siga que faça la feina de Facebook, Amazon, Google, Netflix o Whatssap. T. Harris proposa en la seua web: Center of human Technology. alguns remeis per poder lliurar-se de l’empresa de les xarxes socials.

Però tots estan d’acord en que la educació ha de ser la via per una utilització humanitzada de la intel·ligència artificial. La màquina és una creació del ser humà i els humans han de posar límits a la seua intel·ligència i encara que ens siga dur desendollar-la, tant o més que li fou al astronauta en la pel·lícula de 2001, l’educació ha d’ensenyar als humans a vèncer la fixació.

Human Technology ens ofereix aquesta guia en PDF de propostes de control dels mitjans cibernètics.: Eines i recordatoris per a famílies i educadors (en anglés)

Contacte

Col·lectiu d'Ensenyants de la Ribera
Candido Hernández 70
46740 Carcaixent

Correu electrònic: info@coderi.org

Versión para imprimir Versión para imprimir | Mapa del sitio Recomendar esta página Recomendar esta página
Aquesta plana ha estat dissenyada pel Coderi.