QUÈ ÉS EL CODERI?

Des de fa més de 30 anys el col·lectiu d'Ensenyants de la Ribera treballa a la comarca en el la  renovació Pedagògica al costat dels ensenyants i totes aquelles persones interessades en  l'educació.

El moviments es troba molt arrelat a la comarca amb el riu Xúquer, com a eix vertebrador.

Era fa anys

- Molts?

- Depén, per a mi és quasi com si fora ahir, però alguns encara no havieu nascut...

- O siga, la prehistòria

- Potser la prehistòria del que avui són coses consolidades, o almenys així ho semblen. El que sé segur és que moltes de les coses que nosaltres pensàvem que anaven a canviar l'escola ho han fet i, encara que molts diuen que si un mestre del segle XVIII entrara en la classe no s'adonaria del canvi, jo estic segur de que si.

 

- Guix, pissarra, cadires, taules això és el canvi?

 

Aspectes externes, però fins i tot en aquestos aspectes les coses han canviat: les taules estan soltes i les podem posar com ens done la gana, la pissarra pot cobrir-se amb una pantalla en la qual projectar primer diapositives i avui projectors, alguns tenen pissarres digitals a l'aula.

 

Però amb això no és canvia l'escola!

 

I que vols que en 30 anys estiga ja tot cap per amunt?

 

No però hi ha tantes idees pedagògiques que es poden dur endavant i no des de fa 30 anys sinó molts més.

 

Deixa'm que et conte 4 cosetes. Saps que, quan jo tenia l'edat dels xiquetes i xiquets que avui tinc a la classe de primer, encara hi havia molta gent que no sabia ni llegir ni escriure, l'escola es feia en castellà, els mestres pegaven a l'alumnat i a aquell que no sabia li posaven orelles d'ase. Durant els anys seixanta, fa 60 anys, alguns ensenyants descobriren a Freinet, Decroly, Claparède i alguns altres com aquelles i aquells que durant els escassos 5 anys que va durar la segona república van intentar canviar el sistema educatiu. Aquells i aquelles mestres van decidir que calia canviar l'escola i començaren a ajuntar-se a anar a Itàlia i França a conèixer altres mestres Freinetistes i fundar el MCEP (Moviment Cooperatiu d'Escola Popular). Alguns de nosaltres tinguerem la sort de trobar-se en el camí a aquestos mestres. Durant els anys setanta aquestos joves, i potser inexperts, pedagogs sabien segur una cosa i era que no volien reproduir l'escola que havien viscut i davant la glopada d'aire fresc que els duien els seguidors i seguidores de Freinet, és decidiren a llençar cap a una aventura que encara avui, malgrat estar jubilats la majoria d'elles i ells, encara els encisa.

I aquest és l'inici de la història dels Moviments de Renovació Pedagògica. 

- El Coderi no és dels anys setanta. Si no tinc mal entès inicia el seu treball als anys 90.

 

- 87 per ser més exacte, encara que la nostra acta de naixement és del 1990. Però com ja t'he dit, la majoria de nosaltres ja estàvem en la brega des de molts anys abans, alguns des de la lluita sindical, altres lligats al MCEP, la majoria en la lluita per l'ensenyament en Valencià.

 

- I que féreu, canviar de bandol?

 

-No més aviat ajuntar a totes i tots  en el mateix vehicle. Tots seguíem el mateix camí encara que en carros distints. En unes jornades d'Escola Valenciana de la Ribera, decidirem que el nostre vehicle comú seria el Col·lectiu d'Ensenyament de la Ribera que molt prompte batejarem com a Coderi que és el nom que ens uneix.

- I així féreu la primera escoleta de la tardor.

- No exactament, encara que al 1990 la II Escoleta de la Tardor que férem a Alberic, era la primera que organitzàvem com a col·lectiu, ja se n'havia fet una altra uns anys abans a Alzira sols que d'aquella l'organitzador era la Coordinadora d'Escola d'Ensenyament en Valencià en la qual ja participàvem quasi tots nosaltres.

-Però les Coordinadores no són un invent dels socialistes?

 

- Home, si que el PSPV d'aleshores va tenir una gran influència en la creació de l'escola en valencià. Però el que és evident és que no responia sols a una iniciativa socialista ja que del contrari avui ja no estaríem ací i encara seguim bregant. Jo diria que més aviat fou el PSPV qui es va aprofitar de la situació de moltes persones que al llarg del País Valencià lluitaven per dignificar la llengua. Ells arreplegaren a totes i tots aquells que volien canviar el País i així membres destacats de MRPs i sindicats passaren a formar part dels quadres socialistes. Què va passar després. Doncs que entre totes i tots férem la reforma que va abocar en la LOGSE. Però quan els vam demanar que es mullaren una mica més, quan pretenguérem plantejar una escola tal i com la somniaven, el PSOE es feu arrere. Però nosaltres sense diners i, des del 1995, sense suport de cap tipus hem seguit bregant. 

- Doncs de poc a servit perquè els peperos d'avui ens fa la guitza dia sí i dia també.

 

- És veritat. Però en els anys vuitanta no era sols contra els peperos que havíem de bregar, sinó contra tota la població que pensava que estudiar en valencià era una bogeria. Sense el que passarem en els anys vuitanta, sense la gran quantitat de línies en valencià que s'obriren en els 90, el tancament de la TVV haguera estat una anècdota sense importància. Quan la TVV va néixer hi havia poca gent que en veia la necessitat. El que fora en valencià semblava a molts una cosa estranya. Però avui ja és una realitat del dia a dia de totes i tots els valencians siguen de qualsevol color polític.

 

- D'esquerres també?

 

- D'esquerres també, tal vegada no sabiem els que ens jugàvem quan ens oblidàvem d'alabar molts dels programes que feien en punt dos, quan no cridarem quan en llevar-nos l'únic canal que emetia sols i exclusivament en valencià. Saps que molta gent no sap que punt dos oferia pel·lícules en valencià i de les bones. Però esperarem que la llevaren del tot que ens quedarem sense veu en la nostra llengua ni a la ràdio ni a la televisió per a adonar-se'n fins a quin punt els peperos estan decidits a reeixir en això que el centralisme no ha pogut fer des de la batalla d'Almansa o siga que no parlem en valencià.

 

- Però no estàvem parlant de Renovació Pedagògica?

 

- I seguim parlant-ne. Per a nosaltres la renovació pedagògica es feia en valencià i quan començarem a canviar la llengua d'ensenyament introduirem tot allò que havíem aprés dels nostres majors del MCEP i d'altres. Per això una festa de l'arbre en la Murta d'Alzira es transforma en un acte reivindicatiu, per això recuperar les cançons populars era un acte revolucionari, com ho era celebrar el carnestoltes o el dia del llibre. Contar les rondalles d'Enric Valor i cantar les cançons d'Al Tall era tan una manera d'ensenyar la llengua com de reivindicar la identitat d'un poble. La Logse venia després de la llei d'ús i nosaltres ens sentíem seguidors d'ambdues encara que sempre en demanarem la millora perquè sabem que tot es renovable. 

- I avui què?

- Doncs avui us esperem als joves. Nosaltres seguim ací encara que les nostres forces ja no són les mateixes que en els anys vuitanta quan encara teníem 20 o 30 anys. I seguirem en la brega mentre ens queden forces. I si algun de vosaltres està disposat a prendre el relleu abans de que ens caiga a terra. Si no és així el deixarem en els nostres escrits, en els nostres treballs en aquestes webs i en tots els llocs on es puga trobar algun rastre d'aquelles persones que creuen que l'escola és alguna cosa més que un lloc on es tortura als xiquets i les xiquetes fent-los aprendre coses que oblidaran en quan puguen.