Qui som les persones que formem el Coderi?

- Era fa ja anys...

- Molts?

- Home depèn, per a mi és quasi com si fora ahir, però alguns altres encara no havíeu nascut...

- O siga la prehistòria!!

 

- Podríem dir que era la prehistòria del que avui són coses consolidades, o almenys així ho semblen. El que sé segur és que moltes de les coses que nosaltres pensàvem que anaven a canviar a l'escola ho han fet i, encara que molts diuen que si un mestre del segle XVIII entrara en la classe no se n'adonaria del canvi. No obstant,  jo estic segur de que sí que hi veuria moltes coses canviades.

 

- Guix, pissarra, cadires, taules això és el canvi?

 

- Aspectes externs. Però fins i tot en aquests aspectes les coses han canviat: les taules estan soltes i les podem posar com ens done la gana, la pissarra pot cobrir-se amb una pantalla sobre la qual projectar primer diapositives i avui projectors, alguns tenen pissarres digitals a l'aula...

 

- Però amb això és canvia l'escola?

 

- I què vols,  que en trenta anys estiga ja tot cap per amunt?

 

- No però desde fa molt més de trenta anys, hi ha moltes idees pedagògiques que ens han posat en el camí d'un nou model educatiu. 

 

Deixa'm que et conte quatre cosetes.  Quan jo tenia l'edat dels xiquetes i xiquets que avui tinc a la classe de primer, encara hi havia molta gent que no sabia ni llegir ni escriure; l'escola es feia en castellà; els mestres pegaven a l'alumnat i a aquell que no sabia li posaven orelles d'ase. Durant els anys seixanta, fa cinquanta anys, alguns ensenyants descobriren a Freinet, Montessori, Decroly, Rosa Sensat, Claparède i alguns altres com aquelles i aquells que durant els escassos cinc anys que va durar la segona república van intentar canviar el sistema educatiu. A les acaballes del franquisme, eixos ensenyants  van pensar que havia arribat l'hora de canviar l'escola. I començaren a ajuntar-se, a anar a Itàlia i França, a conèixer altres mestres Freinetistes i fundar el MCEP (Moviment Cooperatiu d'Escola Popular). Es deien Carme Miquel, Ferran Zurriaga, Roser Santolaria, etc. Durant els anys setanta aquestos joves i potser inexperts pedagogs, sabien segur una cosa i era que no volien reproduir l'escola que havien viscut i davant la glopada d'aire fresc que els duien els seguidors i seguidores de Freinet és decidiren a llençar-se cap a una aventura que encara avui, malgrat estar jubilats la majoria d'elles i ells, encara els encisa.

Alguns de nosaltres van tenir la sort de trobar-se en el camí amb elles i ells i participar en la història dels Moviments de Renovació Pedagògica.

- El Coderi no és dels anys setanta. Si no tinc mal entès inicia el seu treball a l'any noranta.

 

- Hiutanta-set, encara que la nostra acta de naixement és del 1990. Però com ja t'he dit, la majoria de nosaltres ja estàvem en la brega des de molts anys abans, alguns des de la lluita sindical, altres lligats al MCEP, la majoria en la lluita per l'ensenyament en Valencià.

 

- I que féreu, canviar de banda?

 

- No més aviat ajuntar a totes i tots en el mateix vehicle. Tots seguíem el mateix camí encara que en carros distints. En unes jornades d'Escola Valenciana de la Ribera, decidirem que el nostre vehicle comú seria el Col·lectiu d'Ensenyants de la Ribera que molt prompte batejarem com a Coderi que és el nom que ens uneix.

 

- I així féreu la primera Escoleta de la Tardor?

 

- No exactament, encara que al 1990 diguerem II Escoleta de la Tardor a la que férem a Alberic, era la primera que organitzàvem com a col·lectiu, ja se n'havia fet una altra uns anys abans a Alzira. Sols que aquella,  l'organitzà la Coordinadora d'Escola d'Ensenyament en Valencià en la qual ja participàvem quasi tots nosaltres.

 

- Però les Coordinadores no són un invent dels socialistes?

 

- És veritat que el PSPV d'aleshores va tenir una gran influència en la creació de l'escola en valencià. Però el que és evident és que no responia sols a una iniciativa socialista ja que del contrari avui ja no estaríem ací seguint bregant. Jo diria que més aviat fou el PSPV qui es va aprofitar de la situació de moltes persones que al llarg del País Valencià lluitaven per dignificar la llengua. Ells arreplegaren a totes i tots aquells que volien canviar el País i així membres destacats de MRPs i sindicats passaren a formar part dels quadres socialistes que posaren en marxa l'ensenyament en valencià.

 

Què va passar després? Doncs que entre totes i tots férem la reforma que va abocar en la LOGSE. No obstant, quan els vam demanar que es mullaren una mica més, quan pretenguérem plantejar una escola tal i com la somniaven, el PSOE es feu arrere. Però nosaltres sense diners i, des del 1995, sense suport de cap tipus hem seguit bregant.

 

- És a dir que lluitareu contra molins de vent, perquè els peperos, blaveros o botiflers poseu-los el nom que més us agrade, des de sempre han estat fent la guitza dia sí i dia també.

 

- És veritat. Però en els anys vuitanta no era contra els peperos sols que havíem de bregar sinó contra bona part de la població que pensava que estudiar en valencià era una bogeria. Sense el que passarem en els anys vuitanta, sense la gran quantitat de línies en valencià que s'obriren en els 90, el tancament de la TVV haguera estat una anècdota sense importància.

 

- I per això la tancaren.

 

La gent del Coderi La gent del Coderi

- Quan la TVV va néixer hi havia poca gent que en veia la necessitat. El que fora en valencià semblava a molts una cosa estranya. Però avui ja és una realitat del dia a dia de totes i tots els valencians siguen de qualsevol color polític. I encara que se'n queixen, quan els toca eixir en À Punt bé que parlen quasi tots en Valencià, fins i tot els peperos.

 

- I per què les esquerres no feien més que atacar a Canal 9?

 

- Tal vegada no se n'adonavem del que ens jugàvem. Quan s n'oblidàvem de recolzar  molts dels programes que feien Punt 2 , quan no distingiem els programes que tenien trellat dels que no, quan no escoltavem Picornell qui feu que fins a Almansa seguiren els partits de futból en valencià, ens estavem tirant pedres al nostre terrat. Saps que molta gent no sabia que a Punt 2 oferien pel·lícules en valencià?  i de les bones! Però esperarem que la llevaren del tot. I, quan ens quedarem sense veu en la nostra llengua, ni a la ràdio ni a la televisió, ens n'adonarem fins a quin punt els peperos estaven decidits a reeixir en això que el centralisme no havia pogut fer des de la batalla d'Almansa, ni amb el decret de Nova Planta.

 

- Però no estàvem parlant de Renovació Pedagògica?

 

- I seguim parlant-ne. Per a nosaltres la renovació pedagògica es feia en valencià, i quan començarem a canviar la llengua d'ensenyament introduirem tot allò que havíem aprés dels nostres majors, del MCEP i d'altres. Per això una festa de l'arbre en la Murta d'Alzira es transformava en un acte reivindicatiu, per això recuperar les cançons populars era un acte revolucionari, com ho era celebrar el Carnestoltes o el Dia del Llibre. Contar les rondalles d'Enric Valor i cantar les cançons d'Al Tall era una manera d'ensenyar la llengua però també una forma de reivindicar la identitat del nostre poble. La Logse venia després de la Llei d'Ús i nosaltres ens sentíem seguidors d'ambdues encara que sempre en demanarem la rformes que la millores perquè sabem que tot es millorable.

 

- I avui què?

 

- Doncs avui us esperem als joves. Nosaltres seguim ací encara que les nostres forces ja no són les mateixes que en els anys vuitanta quan encara teníem 20 o 30 anys. Però seguirem en la brega mentre ens queden forces. I, si algun de vosaltres està disposat a prendre el relleu abans de que s'ens caiga a terra, ens trobarà ací per ajudar-lo. Si no,  deixarem els nostres escrits, els nostres treballs, aquesta web,... perquè siga el nostre testimoni. 

I en tots els llocs on es puga trobar algun rastre d'aquelles persones que creuen que l'escola és alguna cosa més que un lloc on es tortura als xiquets i les xiquetes fent-los aprendre coses que oblidaran en quan puguen, nosaltres estarem ahí encara que siga en esperit.

 

Versión para imprimir Versión para imprimir | Mapa del sitio Recomendar esta página Recomendar esta página
Aquesta plana ha estat dissenyada pel Coderi.