METODOLOGIA

L’organització del currículum per àmbits de coneixement combina l’aprenentatge competencial i significatiu del treball globalitzat amb el respecte per les diferents aproximacions al coneixement que tenen les diferents especialitats. Treballar de manera interdisciplinària i globalitzada afavoreix l’aprenentatge competencial de tot l’alumnat. A més, facilita la transició de l’alumnat procedent de 6é de primària. Treballar per àmbits permet atendre i enriquir tots els nivells, tant l’alumnat amb més dificultats com l’alumnat amb un rendiment alt.  

Una organització globalitzada i interdisciplinària suposa canvis en la manera d’entendre el procés d’ensenyament: en l’organització dels espais, horaris i agrupament de l’alumnat; en l’organització dels horaris del professorat, en la coordinació del professorat, en la gestió de l’aula, en la metodologia de treball i en l’ús de les llengües vehiculars.

En el cas de la codocència, l’assignació horària al professorat de cada departament pot ser diferent, segons les característiques de cada centre, de manera que no és necessari que els dos professors o professores tinguen totes les sessions lectives de l’àmbit però sí que és convenient que una de les persones docents les tinga assignades.

Les hores setmanals de l’àmbit s’han de distribuir en blocs de 2 o 3 sessions, per a permetre el desenvolupament metodològic adequat. Aquests blocs horaris també es poden alternar amb blocs d’una hora, segons criteris organitzatius o didàctics.

Les programacions didàctiques han d’incloure aspectes metodològics i d’organització propis que requereixen els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) així com les noves funcions del docent i de l’alumnat. Cal prioritzar els models col·laboratius de treball, els models de tutorització i dinamització que reforcen l’aprenentatge autònom de l’alumnat i l’acompanyament pautat en aquest procés.

En aquesta primera part veiem un problema d’entrada que pot resultar de diverses raons però que no pot estar sense aclarir des del principi. Quan en el paràgraf primer es diu: “A més facilita la transició de l’alumnat procedent de 6è de primària” és que perquè se suposa que en cursos anteriors s’ha treballat per àmbits o perquè hi ha instruccions perquè es faça així. Suposant que així siga que prompte isca un document que incentive el treball per àmbits en primària, la qual cosa ens sembla absolutament necessària, ens preocupa que es done per suposat que ja s’està treballant per àmbits en primària. El professorat ha de tindre clar una seqüenciació de continguts i de la propedèutica necessària en diferents aspectes de l’ensenyament. En el cas del treball per àmbits, es requereix una mentalització no sols del professorat sinó també de l’alumnat i de les famílies. Implantar d’entrada la metodologia sense que les bases sobre les quals s'estableix estiguen consolidades posa en perill tot l’edifici. Per la qual cosa proposem que a l’hora d’implantar els àmbits en primer d’ESO i si s’escau en segon:

1: Es desenvolupe les instruccions per a la transició entre els àmbits ja naturals en Infantil posat que estan en propi currículum i l’ESO, o siga el treball per àmbits en primària.

2: Es tinga en compte, per part de la comunitat educativa de l’ESO, el punt de partida de l’alumnat. No oblidem que quan parlem d’aprenentatge significatiu la frase més emblemàtica d'Ausubel al respecte:

“El factor més important que influeix en l’aprenentatge és allò que l’alumne ja sap. Inquiriu-ho i ensenyeu en conseqüència”

Contacto

Síguenos en redes sociales