6: Avaluació i promoció

L’avaluació en àmbits ha de ser integradora, col·laborativa i participativa, per la qual cosa els centres i els equips docents avaluadors han de garantir els mitjans i les estratègies adients perquè l’alumnat i les famílies s’hi integren, col·laboren i participen activament en els diferents processos avaluatius.

Amb l’objectiu que l’alumnat gestione el seu procés d’aprenentatge, cal fer-lo partícip en el procés d’avaluació i ajudar-lo a desenvolupar la seua capacitat de reflexió autònoma. Per això, cal implementar tots els tipus d’avaluació (heteroavaluació, coavaluació, autoavaluació, avaluació grupal), en funció de les activitats o tasques que es plantegen.

Tractar el tema de l’avaluació en un espai tan reduït i dirigit per uns criteris d’avaluació, i sobretot de promoció, oficials tan poc arrelats a l’esperit de què hauria de ser l’ensenyament universal, bàsic i obligatori ens sembla una gosadia a la qual no ens atrevim. Un plantejament de treball per àmbits on les assignatures prenen un rol completament diferent del que tenen actualment, necessita una modificació absoluta de la seua redacció. Dic redacció car els continguts de l'actualcurrículum poden encabir-se en una programació per àmbits però caldria almenys:
  •  Modificar l’estructura actual de l’avaluació actual donant a les competències el rol primordial que actualment ocupen les àrees.
    
  •  Recuperar la divisió dels continguts en valors, procediments, conceptes introduint la transversalitat de certs conceptes, la importància cívica dels valors i la relativització dels conceptes prioritzant els essencials sobre els secundaris.
    
  •  Modificar el pes específic de les assignatures distribuint-ne els continguts en els diferents àmbits de treball amb una filosofia similar al punt anterior, diferenciant aquells continguts específics de cada assignatura en funció de la seua necessitat a l’hora de dur endavant els projectes de treball.
    
  • Considerar la promoció no de forma propedèutica sinó madurativa. En aquests moments l’alumnat promociona en funció del grau d’adquisició d’uns continguts específics lligats a un nivell concret, fins i tot se li demana recuperar uns continguts sense valorar-ne la necessitat en nivells posteriors. Caldria que ells continguts que s’hagen de recuperar siguen necessaris per a seguir cap a una autonomia educativa i, si aquests es poden aconseguir d’una forma o d’una altra en nivells superiors la promoció de l’alumnat no s’hauria d’impedir.
    

Quant al disseny i planificació del procés d’ensenyament i aprenentatge, si ja esdevé essencial en la docència presencial, en la docència a distància esdevé encara més important, ja que la combinació de formació síncrona i asíncrona i els mitjans tecnològics determinarà l’èxit de la proposta. L’alumnat ha de conéixer què, qui, com i quan se l’avaluarà per desenvolupar amb èxit la tasca i, des del punt de vista docent, deixar un marge de flexibilitat que permeta adaptar-se a les característiques dels destinataris.

Els portafolis electrònics són, en aquests contextos, uns instruments d’avaluació molt versàtils, dinàmics i adaptatius a la pràctica de la coavaluació i autoavaluació.

En aquest sentit, es poden emprar els mateixos instruments d’avaluació que emprem de manera presencial adaptats a la docència en línia i a la tasca o projecte que es desenvolupe: rúbriques o matrius de valoració, escales de valoració, llistes de control i de verificació, dianes, etc.

L'alumnat ha de participar en totes les fases de la programació, no sols en l’avaluació. Si participa en l’elaboració del pla de treball, l’avaluació serà una part natural del procés i no sols un apèndix, una sanció positiva i negativa d’una feina que li han imposat.

En un altre ordre de coses, cal tornar al tema de la programació del qual ja hem parlat abans en el seu apartat avaluació. Remarquem la importància de la meta-avaluació. Una reflexió sobre el que estem fent a l’hora d’avaluar i sobre les conseqüències del model d’avaluació actual ha de ser previ a qualsevol procés transformador. Pretendre introduir una metodologia de treball per àmbits sense que el professorat, l’alumnat i les famílies no tinguen clar l’objectiu de la introducció d’aquest model és massa arriscat. Per això insistim tant en la voluntarietat d’aquelles i aquells que enceten l’experimentació. Si el que s’espera i doncs el que s'avaluarà, és el mateix que ara, ja diem d’entrada que val més no canviar res així almenys no llançarem a perdre als qui estan a gust amb l'aprenentatge de continguts conceptuals. Ara si els que estan experimentant són persones conscienciades amb una predisposició positiva a la recerca de vies educatives alternatives per aconseguir uns objectius més integradors i universals, l’avaluació serà força diferents i podrà estar en acord amb allò que pretén la proposta.