5:  Cooperació,  col·laboració i autonomia 

5.1. Aprenentatge cooperatiu

5.1.1. Les tècniques de l’aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu són una opció idònia quan treballem per àmbits. El punt de partida és la interacció entre els iguals que afavoreix l’escola inclusiva, dona resposta a la diversitat i augmenta les competències bàsiques. Per tant, cal aplicar estructures cooperatives en el desenvolupament de les activitats.

5.1.2. El treball cooperatiu parteix de la configuració de grups heterogenis en rendiment i capacitat, on l’alumnat treballa de manera conjunta una sèrie de tasques per tal d’aconseguir uns objectius comuns. Aquestes agrupacions fomenten una participació igualitària i provoquen l’assimilació de continguts i l’aprenentatge del treball en equip.

5.1.3. Per garantir l’èxit de cada equip, és aconsellable que la durada dels agrupaments es mantinga un temps mínim suficient perquè els membres funcionen com a grup cooperatiu. Aquestes tècniques d’aprenentatge fan eficient el treball en equip, promouen la cohesió del grup, augmenten el rendiment de l’aula i milloren la convivència.   

5.1.4. Mitjançant aquesta estructura organitzativa es fomenta l’adquisició d’habilitats socials, el respecte i la inclusió i s’incrementa el rendiment acadèmic de l’alumnat. 

Aquestes primeres observacions mereixen una xicoteta puntualització. El treball cooperatiu no és una tècnica d’aprenentatge sinó un objectiu d’aprenentatge. I, per aconseguir aquest objectiu usarem, quan calga, diverses tècniques. Ens sembla important remarcar aquests aspectes car cal que el professorat vaja conscienciant-se del fet que el treball per àmbits i projectes representa un canvi de paradigma essencial que impacta directament en la concepció academicista del currículum. Sols aconseguirem aquest canvi si modifiquem l’orientació dels objectius educatius.

5.1.5. El disseny de la tasca ha de garantir una participació equitativa i la interacció entre l’alumnat per tal que tots els membres de cada equip aconseguisquen els objectius plantejats, en funció de les seues possibilitats. De fet, la cooperació que s’hi estableix perquè tots els membres de l’equip assolisquen els continguts desenvolupa en l’alumnat la solidaritat, la interdependència positiva (l’èxit o el fracàs del grup depèn del treball de cadascun dels membres) i la responsabilitat (tots els membres del grup comparteixen lideratge i l’evolució dels aprenentatges del grup), cosa que afavoreix l’autonomia de l’alumnat.

5.1.6. Quant a l’organització interna dels grups, aquests s’hauran d’autogestionar i cadascun dels membres ha de tindre assignat un càrrec. L’alumnat haurà de conèixer exactament quines són les seues funcions per tal de desenvolupar correctament cadascun dels càrrecs. A més, per a la consecució de les tasques, caldrà establir una sèrie de compromisos i de plans d’equip que cal revisar periòdicament.

5.1.7. Les estratègies i les dinàmiques de grup han d’estar plantejades per promoure la cooperació, la presa d’acords, la discussió en grup i la responsabilitat, tant en l’elaboració de tasques individuals com conjuntes, amb la finalitat que l’alumnat adquirisca nous aprenentatges, els consolide o els modifique.

5.1.8. Quant a l’avaluació, és fonamental tindre en compte tant el treball en equip com el progrés de l’alumnat des del moment en què els equips comencen a funcionar de manera cooperativa. No obstant això, caldrà diferenciar dues dimensions en l’avaluació: la grupal (de l’equip –grups estables o esporàdics, homogenis o heterogenis- i de grup classe) i la individual. 

L’avaluació de cada equip ha de ser qualitativa i de caràcter formatiu, tenint en compte l’assoliment dels objectius que s’havien proposat, l’exercici de les funcions o del càrrec que han desenvolupat, el compliment de les responsabilitats individuals i les habilitats socials. Aquest tipus d’avaluació també s’aplicarà al grup-classe. La dimensió individual de l’avaluació ha de partir de les habilitats socials desenvolupades durant el treball en equip. A més, el grup s’ha d’autoavaluar amb l’objectiu de millorar els seu rendiment. 

I afegim, aquesta és la visió d’una escola obligatòria, doncs inclusiva. No podem deixar de banda cap alumne o alumna. Perquè siga possible cal que exigim a cadascú el que és capaç de donar, no el que exigeixen uns criteris d’avaluació establits des de l'assimilació d'uns sabers i no dirigits al creixement d'una ciutadania responsable. 

5.2. Autonomia

5.2.1. L’autonomia consisteix, amb caràcter general, en el desplegament de les capacitats de l’alumnat perquè actue com a subjecte actiu i assumisca la responsabilitat sobre el propi aprenentatge.

5.2.2. En el procés d’ensenyament-aprenentatge, el professorat ha de guiar l’alumne mitjançant un aprenentatge estratègic que tinga en compte les necessitats de l’alumnat.  

5.2.3. Per a propiciar l’autonomia s’ha d’adequar la programació d’aula a la diversitat de l’alumnat, proposant un disseny curricular inclusiu que demana proporcionar múltiples maneres d’acció, representació i compromís per part de l’alumnat.  

5.2.4. El treball grupal permet que el nivell de compromís de l’alumnat augmente envers la tasca, potencia l’anàlisi compartida i la reflexió conjunta, propicia la intel·ligència múltiple i construeix el coneixement compartit. 

El concepte d’autonomia representa un repte fonamental que ha d’assumir urgentment l’ensenyament si vol que la societat actual transcendisca de la situació de submissió democràtica en la qual es troba a l’assumpció individual del seu paper actiu dins la societat. El problema més greu que pateix actualment la societat és la d’un seguidisme cec que impedeix un pensament divergent i doncs la creació d’alternatives imaginatives que trenquen els cercles viciosos dels quals sembla que és impossible eixir. Quan diem que volem preparar a l’alumnat per una societat futura que desconeixem el que pretenem justament és donar eines per a aquesta adaptació, eines que no poden dependre d’un pensament concret sinó que han d’estar obertes al desconegut i aquesta obertura no és possible sense un pensament lateral i autònom.