7: Materials didàctics

7.1. Materials

7.1.1. La selecció i l’adaptació dels materials ha d’estar condicionada a les característiques de l’alumnat, els seus interessos, habilitats, capacitats i estils d’aprenentatge i les característiques socials i culturals. El professorat ha d’adaptar els materials que fa servir a l’aula perquè puguen utilitzar-se en entorns virtuals d’aprenentatge (EVA), semipresencials i en línia. En el cas que se’n crearen de nous, cal prioritzar l’atenció de les necessitats de materials i recursos adaptats a aquests entorns. El material que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació permet una major flexibilitat i adaptació al context de l’alumnat però el fet de seleccionar material audiovisual no garanteix un aprenentatge significatiu. A més, s’ha d’ensenyar l’alumnat a buscar, seleccionar, recuperar i tractar la informació rellevant (competència informacional) a partir de tot tipus de materials que no estan dissenyats exclusivament per a l’aprenentatge, com ara articles de premsa, programes de ràdio o televisió, entrevistes, etc. Parlem doncs de l’ús de materials de la vida real que dotarà de significativitat el procés d’aprenentatge.

7.1.2. Allò més rellevant és que els materials s’adeqüen al disseny de la proposta pedagògica. No es tracta de seleccionar una sèrie de materials que suposen l’única proposta d’actuació, sinó oferir un ventall de recursos que permeten oferir una resposta diversificada per part de l’alumnat. Materials als quals es poden afegir els d’elaboració pròpia del professorat, d’altres docents o de creació de l’alumnat.

7.1.3. Els materials han de ser variats: llibre de text, material visual, textos informatius complementaris (diaris, revistes, enciclopèdies, fullets informatius, catàlegs, etc.), que utilitzen formats diversos en diferents alfabetismes (textos multimodals o pluricodificats, hipertext, etc.), tecnologies (processadors de textos, bases de dades, programes de dibuix, etc.), canals (internet, telefonia mòbil, aplicacions, etc.) i aparells (mòbil, videocàmera, etc.)

El problema que rau en aquesta proposta és un dèficit que es fa més palés amb el temps sense que la Conselleria el mamprenga seriosament d’una vegada per totes: la manca de material en paper en noves tecnologies en la variant valenciana del català.

Ja en 1984, quan comença a fer-se efectiva la LUEV, s’insistia en l’administració perquè impulsara la creació de material en valencià. Si bé en aquella època hi va haver propostes honroses, ni s’han prosseguit ni es pot trobar el material elaborat aleshores. Més encara, tot el que es va publicar per part de la Conselleria d’Educació que es trobava als Ceps primer, Cefires després, ha desaparegut amb el seu desmantellament. Potser en aquests moments molt del material del qual estem parlant necessitara una revisió i adaptació. Així i tot seria una base de partida fenomenal i és fonamental que la Conselleria s’ho plantege com més aviat millor i que, sobretot, en faça la distribució.

Per això proposem:
• Recuperar tot el que es va editar en els anys 80 i 90 del segle passat per a deixar-ho a l’abast del professorat, perquè, readaptant el que faça falte, se'n recupere l’ús i l’esperit.

• Signar un conveni amb la Biblioteca Valenciana i la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, per posar a l’abast del professorat el material de què disposa i que se’n facilite l’ús lliurement en l’àmbit educatiu.

• Potenciar dins de la conselleria d’Educació, cultura i esports, organismes transversals entre els diferents àmbits que formen la conselleria i, si fora necessari, amb altres conselleries per crear un fons permanent de material que estiguera a l’abast del món educatiu.

• Dotar de material i personal suficient al departament de publicacions de la Conselleria per a la publicitat i difusió del material de què disposa i la creació de material nou.

• Convenis amb els mitjans de comunicació per a l’edició en valencià almenys d’una part de les seues publicacions.

7.2. Ús del llibre de text

7.2.1. En un treball per projectes, el llibre de text d’una matèria pot utilitzar-se com a material base, amb les adaptacions adients segons les característiques del projecte i l’adequació a un enfocament TILC. D’altra banda, en una situació de projecte, el més habitual és que el llibre de text siga una font de consulta més per a l’alumnat, l’ús del qual ha de ser orientat pel professorat, junt amb moltes altres fonts d’informació que s’han de posar a l’abast de l’alumnat o que aquest ha de localitzar.

7.2.2. Cal propiciar l’existència d’una biblioteca d’aula que permeta a l’alumnat la consulta de tot tipus de materials durant el procés d’aprenentatge.

7.2.3. El professorat de l’àmbit ha de coordinar i determinar com utilitzar el llibre de text i els altres materials en el treball de l’alumnat. També ha de preveure l’orientació sobre la localització i utilització de les fonts de contingut per part de l’alumnat.

El llibre de text s’ha transformat, amb la connivència de les autoritats acadèmiques, en l’intèrpret del currículum per antonomàsia. S’ha permés que s’infiltre a les aules modificant el currículum fins a adaptar-lo als interessos de les editorials i, consecutivament, als de la societat neoliberal. Sota excuses força diverses, el llibre de text ha anat modelant l’ensenyament al seu mercat. Fins i tot s’ha caigut en el parany de subvencionar-lo a través de les quantitats insignes que es distribueixen sense controlar la qualitat pedagògica d’allò que s’adquireix.

Considerem que, amb urgència, s’ha de:
  1. Reprendre el control previ dels llibres de text per la Conselleria que ha de disposar d’un departament encarregat de supervisar-ne l’adequació pedagògica i autoritzar el seu ús a les aules.
    
  2. Modificar substancialment les ajudes als llibres de text obligant les editorials a la confecció:
    
  • de materials més resistents: tapes dures, enquadernacions resistents, papers més resistents.
    
  • de materials alternatius al clàssic llibre de text amb una sensibilitat especial als materials que vagen en la línia plantejada en aquestes orientacions metodològiques (material de consulta, material complementari, lots de biblioteca d’aula, etc.).
    

7.3. Lectura de textos literaris i no literaris

7.3.1. La lectura ha de ser entesa com un instrument d’accés a la informació, que permet l’aprenentatge des de totes les matèries del currículum, amb l’objectiu de crear coneixement i formar lectors crítics.

7.3.2. L’objectiu de la lectura es pot centrar tant en l’obtenció, interpretació i valoració de la informació com en la identificació de la tipologia o gèneres textuals.

7.3.3. La planificació de les lectures s’ha d’organitzar en funció de les matèries integrades en els àmbits en coordinació amb els departaments de llengües.

7.3.4. El Pla de Foment de la Lectura ha de ser conseqüent amb l’ús vehicular que regula el PLC o DPP autoritzat, i amb l’objectiu d’aconseguir un domini de la competència lectora en valencià i en castellà i un domini funcional d’una o més llengües estrangeres.

7.3.5. La selecció dels textos ha de plantejar-se en funció de les característiques de l’alumnat, cosa que també implica l’adaptació amb l’objectiu de facilitar la lectura o la selecció de fragments rellevants.

7.3.6. Estratègies com les tertúlies literàries, les guies de lectura, tallers de lectura, els cercles de lectura, tècniques de modelatge, el resum, etc. poden ajudar en aquesta tasca.

Un dels objectius essencials de l’ensenyament per projectes ha de ser l’adquisició de les competències personals necessàries per a aconseguir una capacitat d’aprenentatge autònom per a la resta de la vida.

Per això la descodificació de missatges és fonamental. Parlar de lectura entenent-la sols com la descodificació de l'escriptura és obsolet i ens cal treballar la comprensió de missatge des d’una perspectiva molt més àmplia: publicitats, produccions audiovisuals, materials informàtics, etc.

Caldria:
- Que el currículum remarque tots els continguts, no sols lingüístics, que incideixen en la comprensió de missatges.

- Considerar la comprensió de missatges com un contingut transversal al qual se li donarà especial importància en totes les àrees des d’infantil.